L’aparell circulatori és el sistema de distribució de les substàncies químiques en el cos. Això inclou els nutrients com l’oxigen i la glucosa, però també les hormones, les cèl·lules de la sang, o fins i tot els medicaments viatgen i són distribuïts a totes les cèl·lules de l’organisme a través de l’aparell circulatori. A més, les substàncies de rebuig, que han de ser eliminades, també l’utilitzen per viatjar fins als seus destins finals. Tots necessiten i fan servir l’aparell circulatori per traslladar-se als seus destins.
L’aparell circulatori funciona com els sistemes de metro, ferrocarril i autobús junts en una gran ciutat. Han de circular d’una manera constant i fluida. Si deixessin de funcionar, la ciutat es paralitzaria. Si funcionen malament o lentament, els ciutadans pateixen grans perjudicis i molèsties.
Així és, per exemple, com l’oxigen arriba des del pulmó a totes les cèl·lules del cos, a unes més que a d’altres, segons les seves necessitats. El CO2 produït per l’activitat cel·lular s’elimina al pulmó.
La glucosa i els nutrients que ingerim en la dieta han de ser transportats des de l’aparell digestiu cap a totes i cadascuna de les cèl·lules, i la urea, producte de rebuig del metabolisme de les proteïnes, s’elimina al ronyó, amb l’orina. I tots utilitzen l’aparell circulatori.
El moviment constant de la sang en l’aparell circulatori es deu a l’acció constant del cor, que actua com una autèntica bomba d’impulsió. Si mirem bé un cor veurem que consisteix bàsicament en un múscul que envolta unes cavitats. Hi ha dos ventricles (dret i esquerre) i dues aurícules. Les cavitats estan separades per vàlvules que permeten el flux en una sola direcció, i això fa que la compressió de les cavitats produeixi el flux de sang cap al territori arterial. És la sístole. En relaxar-se el múscul, una nova sang ve a omplir la cavitat des del territori venós, i el cicle cardíac torna a començar.
El cor es troba intercalat entre dues parts del sistema, disposades com dos bucles tancats en forma d’un «vuit»: són la circulació pulmonar i la circulació sistèmica. Cadascuna té artèries grosses que surten del cor a mode de canals amb sang a pressió i es ramifiquen en canals cada cop més prims fins als capil·lars, on es fan les funcions d’intercanvi i transport de l’oxigen i el CO2. Aquests capil·lars s’agrupen en venes cada cop més gruixudes per on la sang torna al cor.
En el circuit sistèmic, la sang surt del cor esquerre carregada d’oxigen cap als òrgans perifèrics, i torna per les venes, pobra en oxigen, al cor dret. En el circuit pulmonar, la sang surt del cor dret cap als pulmons i torna al cor esquerre, amb la sang acabada d’oxigenar. El circuit pulmonar funciona amb una pressió molt més petita, de manera que el ventricle dret consumeix unes 4 a 5 vegades menys energia que l’esquerre. Com a conseqüència de tot això, la majoria de malalties afecten més sovint i més greument el ventricle esquerre, que és el que fa la feina més dura. Aquesta és la raó per la qual al ventricle esquerre se li presta en general més atenció. En realitat, però, per a un bon funcionament de la circulació, tots dos costats del cor —tots dos ventricles— són importants, i han de funcionar de manera coordinada.
NOTICIES
les principals causes de mortalitat són, per taxes de defunció, les malalties de l'aparell circulatori (infarts de miocardi i infarts cerebrals o ictus), els tumors i les malalties de l'aparell respiratori, quan s'analitza per sexes les diferències són notables. En la població masculina, les cinc primeres causes de mortalitat d'acord amb la incidència són: els tumors, les malalties de l'aparell circulatori, les patologies de l'aparell respiratori, les causes externes (accidents o agressions) i les malalties de l'aparell digestiu. En la població femenina, les cinc primeres causes de mortalitat són: les malalties de l'aparell circulatori, els tumors, les malalties respiratòries, les malalties mentals i les del sistema nerviós.
-Augmenta l'esperança de vida en néixer, però les malalties de l'aparell circulatori, seguides dels tumors i les malalties de l'aparell respiratori es mantenen com a primeres causes de mortalitat
Les estadístiques de mortalitat, un element més del Sistema d'Informació Sanitària de Sabadell, són àmpliament utilitzades en sanitat tant per a la recerca de la causa de les malalties, com per altres tasques de vigilància epidemiològica, planificació sanitària o avaluació d'actuacions específiques.
L'anàlisi de mortalitat de Sabadell que es presenta, la del període 1999-2003, inclou la descripció de les taxes de mortalitat per grups d'edat, sexe i causa de defunció, a més d'altres indicadors complementaris com l'esperança de vida, els anys potencials de vida perduts o la mortalitat evitable.
Durant el període 1999-2003 van morir un total de 7.899 residents de la ciutat de Sabadell, dels quals 3.798 eren dones i 4.101 homes. La taxa bruta de mortalitat va ser de 8,49 per 1.000 habitants i any (7,94 en dones i 9,07 en homes). A més, les dades comparatives indiquen, en general, que la tendència de la mortalitat és descendent, fet que ja s'observava en períodes anteriors.
L'esperança de vida al néixer és de 80,3 anys. Per sexes, les dones presenten una esperança de vida de 83,7 anys i els homes de 76,7 anys, 7 anys per sota. A més, es pot dir que respecte al període 94-98, l'esperança de vida ha augmentat en 1 any. Si observem les dades generals, durant els darrers 15 anys l'esperança de vida ha augmentat 2,8 anys, amb un major augment en les dones que en els homes. La taxa de mortalitat infantil, que es considera en els menors de 5 anys, és de 3,59 per 1.000 nascuts vius, 4,2 en nens i 2,9 en nenes. En ambdós sexes, el principal grup de causes de defunció van ser les afeccions del període perinatal seguides de les anomalies congènites.
Les estadístiques de mortalitat, un element més del Sistema d'Informació Sanitària de Sabadell, són àmpliament utilitzades en sanitat tant per a la recerca de la causa de les malalties, com per altres tasques de vigilància epidemiològica, planificació sanitària o avaluació d'actuacions específiques.
L'anàlisi de mortalitat de Sabadell que es presenta, la del període 1999-2003, inclou la descripció de les taxes de mortalitat per grups d'edat, sexe i causa de defunció, a més d'altres indicadors complementaris com l'esperança de vida, els anys potencials de vida perduts o la mortalitat evitable.
Durant el període 1999-2003 van morir un total de 7.899 residents de la ciutat de Sabadell, dels quals 3.798 eren dones i 4.101 homes. La taxa bruta de mortalitat va ser de 8,49 per 1.000 habitants i any (7,94 en dones i 9,07 en homes). A més, les dades comparatives indiquen, en general, que la tendència de la mortalitat és descendent, fet que ja s'observava en períodes anteriors.
L'esperança de vida al néixer és de 80,3 anys. Per sexes, les dones presenten una esperança de vida de 83,7 anys i els homes de 76,7 anys, 7 anys per sota. A més, es pot dir que respecte al període 94-98, l'esperança de vida ha augmentat en 1 any. Si observem les dades generals, durant els darrers 15 anys l'esperança de vida ha augmentat 2,8 anys, amb un major augment en les dones que en els homes. La taxa de mortalitat infantil, que es considera en els menors de 5 anys, és de 3,59 per 1.000 nascuts vius, 4,2 en nens i 2,9 en nenes. En ambdós sexes, el principal grup de causes de defunció van ser les afeccions del període perinatal seguides de les anomalies congènites.
