l'embaras

Durant el cicle menstrual hi ha uns dies de màxima possibilitat. Aquests dies, que se'n diuen fèrtils, coincideixen amb l'ovulació (òvul madur que es desprèn de l'ovari), aproximadament, entre 13 i 15 dies abans de la regla. Si l'òvul és fecundat per un espermatozou es produeix l'embaràs. El problema és que els primers cicles solen ser irregulars i és difícil saber quan es produirà l'ovulació. També cal tenir en compte la possibilitat de canvis en el cicle deguts a factors psicològics: canvi d'estat d'ànim, estrés, disgustos, viatges, etc.
És per això que en qualsevol dia del cicle es pot donar un embaràs, si es tenen relacions sexuals amb penetració, sense protecció.

La fecundació
La fecundació és la unió d'un òvul i un espermato-zoide. En produir-se la fecundació, s'inicia una nova vida.Perquè la fecundació sigui possible, cal que es produeixi la unió sexual o aparellament. En la unió sexual, el penis erecte de l'home ejacula el semen a l'interior de la vagina de la dona.
El procés de la fecundació
La fecundació d'un òvul per part d'un espermatozoide és un procés complex:
Després de la unió sexual, els espermatozoides pugen per la vagina i l'úter fins a les trompes de Fal·lopi.
Si en una de les trompes de Fal·lopi troben un òvul, l'envolten per penetrar-hi, per bé que només un espermatozoide ho acaba aconseguint.
La unió de les dues cèl·lules sexuals forma una nova cèl·lula anomenada zigot. El zigot es comença a dividir en múltiples cèl·lules que formaran l'embrió, mentre continua baixant per la trompa.
Un cop a l'úter, l'embrió es fixa a les parets d'aquesta cavitat es comença a desenvolupar.

L'embaràs
L'embaràs és el període de temps comprés entre la fecundació i el naixement del nou ésser. Durant aquest període, que acostuma a durar uns nou mesos, el nou ésser es formarà dins el cos de la mare.Després de la fecundació de l'òvul, aquest es transforma fins a convertir-se en embrió, que s'implanta a les parets de l'úter. Un cop s'ha implantat, l'embrió queda envoltat d'una bossa, anomenada placenta, i s'uneix al cos de la mare a través d'un tub, anomenat cordó umbilical, per on rep l'aliment i l'oxigen necessari per viure.

Durant l'embaràs el nou ésser passa per dos estadis:
L'embrió. Durant aquest estadi es comencen a formar els òrgans del nou ésser, sobretot els del cap. Correspon aproximadament als dos primers mesos d embaràs.
El fetus. El nou ésser ja té formats el cap i les extremitats. Correspon als set darrers mesos de l'embaràs.


El naixement
Quan el nou ésser ja està totalment format i és capaç de viure a l'exterior del cos de la mare, neix. El procés de naixement del fetus s'anomena part.En néixer, el nou ésser continua unit a la mare pel cordó umbilical, que talla la persona que atén el part. La cicatriu que deixa aquest tall és el melic o llombrígol.En tallar el cordó, el nounat comença a respirar pel seu compte. El dolor que li provoca l'entrada d'aire als pulmons el fa plorar. Durant els primers mesos de vida s'alimenta de la llet de la mare.
Els naixements prematurs
De vegades, per problemes en l'embaràs, el nounat neix abans de completar la formació del seu cos als set o vuit mesos. Aquests nadons encara no estan capacitats per viure fora de l'úter matern. Per això es posen en incubadores, unes cambres especials que actuen com si fossin el ventre de la mare i on s'acaben de formar.





http://www.centrejove.org/ampliar/embaras.htm
http://www.xtec.es/~rvillanu/creixement/creixement.htm

L'ANORÈXIA

L'anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari caracteritzat per una preocupació per la massa corporal i l'alimentació, així com per una conducta dirigida a perdre pes, pautes particulars de manipulació d'aliments, intensa por a l'augment del pes i alteració mental de la imatge corporal. La causa de l'anorèxia és aparentment psíquica deguda a tensions sexuals i socials produïdes pels canvis físics associats a la pubertat, que es presenta com una fòbia als aliments.
El procés més típic és començar a reduir l'ingesta d'aliments alts en calories ( dolços, snaks...), per després voler passar a pesar menys i restringir els aliments més habituals ( pa, pasta, llegums,...) Juntament amb una pràctica excesiva d'exercici.Cada cop son més idiosincràtiques en els hàbits alimentaris. S'inicien , llavors els símptomes derivats de la pèrdua de pes a pesar de que encara oculten, ignoren o rebutgen l'existència de la malaltia. Es van retirant de les activitats socials i molt freqüentment es tornen irritables i hostils amb la familia. Se produeix una disminució del seu rendiment intelectual, es tornen distretes, deprimides i apàtiques. Intenten controlar la sensació de fam durant mesos o anys, però a vegades no ho poden fer i realitzen ràpids i importants augments de pes que les pot dur a obesitat. Poden iniciar llavors quadres de bulimia que les duu a l'autoinducció de vòmits i al consum excesiu de laxants i diurètics, el malestar i els sentiments de culpa són constants.

Aquesta malaltia afecta principalment a les dones d'entre 15 i 30 anys. Tot i que en els últims 10 anys la seva incidència ha augmentant en un 8,5% en les dones, els homes també en queden afectats però amb una incidència molt més baixa: per cada 10 dones afectades hi ha 1 home afectat. 'estima que la freqüència d'anorexia nerviosa és de casi 1 per 100,000 a la població total, però en adolescents de families de clase mitja o alta pot ser fins a 1:200.
El perfil de l'anorèxica nerviosa és: Una disminució de concentració Apatia , depresió, labiabilitat Ansietat, irritabilitat Canvis de personalitat Aillament social Disminució de l'apetit sexual Gran preocupació pel menjar Hàbits dietètics inusuals Sempre està present un trastorn en la percepció de la imatge corporal, se veuen "gordes" encara que no sigui real. Les característiques psicològiques són : Una resposta afectiva limitada Pobre relació social Falta d'autoestima Autocrítica intensa Tot això fa que sigui necessari el Visió negativa de la vida tractament psiquiàtric Hiperactivitat física. Inseguretat, rigidesa i frustració.

Factors socioculturals Hi ha una pressió de la societat important que indueix els joves a estar prims i esvelts. Els mitjans de comunicació, especialment la televisió, venen la idea que estar prim va associat a felicitat, èxit laboral, èxit en les relacions socials i una millor qualitat de vida. Com s'associen aquests objectius amb la disminució de pes? La imatge que donen els anuncis publicitaris i les sèries irreals de televisió sobre la dona és de "superwoman": ha de tenir un cos perfecte, una carrera professional perfecta, un matrimoni perfecte i ser la mare ideal. Això, lligat a l'associació d'aquest "èxit" a estar prim, porta algunes dones a iniciar dietes restrictives que poden derivar en una malaltia de caire alimentari.
Factors individuals Encara que no es pot predir qui es veurà afectat per aquesta malaltia i qui no, hi ha uns trets característics de les persones que la pateixen.

Problemes per ser autònom. Algunes persones no són capaces de "funcionar" sense el suport de la seva família o d'alguna persona que els serveixi de model. Així, situacions com canvis de col·legi, de treball, de parella... poden portar a una pèrdua d'autonomia que a vegades es compensa mitjançant un control excessiu de la dieta. Por a madurar. La majoria de persones desenvolupen aquests trastorns durant l'adolescència. Aquesta és una època de nombrosos canvis sexuals, físics, emocionals i de maduració. Durant l'adolescència el pensament és abstracte, idealitzat i radical i això implica un temor a convertir-se en adults. Dèficits d'autoestima. L'autoestima es pot definir com el conjunt d'idees que es té sobre un mateix. Les dones presenten amb més freqüència nivells baixos d'autoestima, que solen anar associats a l'aprobació dels altres i l'aparença externa. Això va lligar al pes i la figura, és a dir, a l'alimentació. Perfeccionisme i autocontrol. Les persones que pateixen trastorns alimentaris pensen que qui no sigui perfecte no arribarà mai a ser algú. Creuen que una manera d'aconseguir-ho és tractar amb rigidesa el seu cos.

con el tiempo quiero ver en tus encantos
brotar de día en día, despuntar el don de las lágrimas.
Tu belleza aún no es más que una armadura de orgullo;
los días posteriores a los días harán cenizas de ella;
un día puede palidecer el rostro, un día se pueden retorcer
tus flancos por un hambre desgarrador; un escalofrío morder
tu débil carne, hasta no hace mucho en el hueco de la tibieza;
un día, y serías un espectro en la ronda
cansada que sin parar por la prisión del mundo
gira, gira, con el hambre en el vientre como motor.
La fábrica abre. ¿Iràs a sufrir frente a la cinta?
Renuncia al lento gesto de tu encanto de reina,
rápido, más rápido. ¡Vamos! Rápido, más rápido. A la noche
vete, miradas apagadas, rodillas quebradas, sumisa,
sin decir nada; en tu labio humilde y pálido que se lea
la dura orden obedecida en el esfuerzo sin esperanza.
¿Te irás, en las noches, hacia los rumores de la ciudad,
por algunos presos para dejar que se manche tu carne servil,
tu carne muerta, convertida en piedra por el hambre.

aquesta informació le trobada en http://www.acab.org/cat/anorexia/anor.htm i en http://html.rincondelvago.com/anorexia-nerviosa_7.html